Després de l'arribada del rei Carnestoltes aquest dilluns 17 de febrer, cada dia ha estat una aventura diferent i emocionant!
A les classes de música ja feia dies que cantàvem i ballàvem al so de la cançó "Ara arriba el Carnestoltes":
Saint Saëns va compondre El carnaval dels animals (francès: Le carnaval des animaux).
Es diu que va planejar l'obra com a broma per a un dia de carnestoltes, així que en ella apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, rucs i diversos animals més, i té tocs de bon humor per aquí i per allà. Un d'ells és que Saint-Saëns va prendre prestada música d'altres compositors i la va posar en un context molt diferent de l'original. Així, va inserir des de cançons antigues franceses fins al “Can-can”, passant per un tros de la Dansa macabra del mateix Saint-Saëns.
Només es van fer interpretacions privades per a un cercle d'amics íntims, com Franz Liszt. No obstant això, Saint-Saëns va disposar en el seu testament que la suite podria ser publicada després de la seva mort, i des de llavors s'ha convertit en una de les seves obres més populars.
Amb una mica d'imaginació, tancant els ulls hem pogut sentir com el rei de la selva es passejava majestuosament entre nosaltres mentre feia alguns rugits per imposar la seva presència!
Abans no ens pogués agafar por, però... vam reflexionar sobre el que significa ser un animal salvatge i no domèstic. I per si algú no quedava prou convençut... Vam tenir una abraçada del nostre lleó/titella amb el que hem versionat de diferents maneres la cançó: El lleó no em fa por
El lleó no em fa por
pam i pipa, pam i pipa.
El lleó no em fa por
perquè sóc bon domador. (caçador)
Al matí vull sortir
pam i pipa, pam i pipa
Al matí vull sortir
Per trobar-lo sota un pi. (caçar-lo).
L' he trobat en un prat
pam i pipa, pam i pipa
L' he trobat en un prat
i el lleó m'ha saludat. (mossegat)
Finalment tots i totes ens hem convertit per un dia en lleons desplaçant-nos per l'espai com ho faria amb pas serè i ferm aquest imponent i preciós animal.
