Ara que som més a prop de retrobar-nos amb els amics i les amigues… En la proposta musical d’avui parlarem de l’amistat! Què n’és d’important tenir bons amics, oi?
Potser no ens podrem abraçar encara (com si fóssim eriçons i punxéssim), però de ben segur gaudirem al màxim de totes les retrobades!
Avui ho descobrirem a partir d’un conte on el seu protagonista diu
així:
- Em desperto quan es fa fosc...
- Menjo insectes, cucs de terra i fruits silvestres...
- No veig gaire bé, però l’olfacte i l’oïda són molt sensibles...
- Dormo tot l’hivern fins a la primavera...
- Si m’espanto em transformo en una bola, i vigila no t’acostis gaire que et punxaràs!!
Qui sóc??
Doncs sí… sóc l’eriçó!!!
Voleu conèixer un conte on l’eriçó és el protagonista? doncs aquí va…
Vet aquí una vegada, en un bosc lluny d’aquí, uns animalons que volien fer una festa sorpresa a l’eriçó perquè era el seu aniversari.
Hi havia la guineu, el porc senglar, la llebre, el cèrvol, l’ós, el xut, el llop i l’esquirol. Eren molts!
Van decorar molt bé els arbres del bosc, amb garlandes i llums de colors. I, per fer-ho tot encara més maco, van fer barrets amb globus.
Quan va arribar l’eriçó, tots van cridar “SORPRESAAAA!!!!!”
Estava tan content, li agradava molt la seva festa!
Però hi va haver un problema: quan li van posar el barret de globus, es va petar amb les seves punxes.
- Oooooooooh! – va dir l’eriçó- Amb aquestes punxes tan llargues, no podré portar un barret de globus. Estic molt trist!
Tots els animals van començar a pensar. Què podien fer per a que l’eriçó tornés a estar content?
- Tinc una idea! –Va dir la guineu- Potser si inflem menys el globus no explota.
Van inflar una miqueta el globus. Molt poquet. Li van donar forma de barret i li van intentar posar, però, com que les punxes de l’eriçó eren molt punxegudes, el globus va explotar.
- Tinc una idea! –va dir la llebre- Li podríem fer una polsera de globus, perquè a les potes no hi té punxes!
Van inflar un globus petit i li van donar forma de polsera. Però a l’eriçó li va començar a picar el cap i, al gratar-se- el globus va explotar.
- Tinc una idea –va dir l’esquirol- Pujaré a sobre seu, amb un globus a la poteta, i semblarà que sigui el seu barret!
Van inflar un globus i l’esquirol el va agafar i es va enfilar a sobre de l’eriçó. Però les seves punxes eren tan punxegudes que li feien mal les potetes i va haver de baixar.
- Estic molt trist! M’heu preparat una festa molt maca, però no puc portar un globus al cap com vosaltres –va dir l’eriçó-.
- Tranquil –va dir el cérvol- segur que trobem la manera de que puguis portar un globus. Si pensem tots junts ens en sortirem!
De cop i volta, el mussol va sortir volant. Va tornar, després d’una estoneta, amb un cabdell de llana.
Va inflar un globus vermell, molt i molt maco. Va lligar una punta del cabdell de llana al globus i l’altra punta a una de les punxes de l’eriçó.
I no es punxava!
- Moltes gràcies, amics! Estic molt content! M’heu ajudat molt! Tinc uns amics fantàstics!
I tots junts van celebrar l’aniversari de l’eriçó. Van cantar i van ballar molt!
I ho van fer amb la “rumba de l’amistat” del Pot Petit
